Castellterçol: colla i gegants2019-01-17T09:08:19+00:00

XII FIRA DEL MÓN GEGANTER

CASTELLTERÇOL

27 i 28 d’abril de 2.019

LA COLLA GEGANTERA

La colla gegantera s’inicià al voltant dels anys 80 amb l’inici dels Ajuntaments democràtics, moment en què totes les festes prenien un aire més popular. No fou fins el 17 de març de 1994 que es legalitzà , redactaren uns estatuts i es registrà com a Associació amb nom de Colla Gegantera de Castellterçol.

L’objectiu de la colla ha estat des d’un primer moment portar els gegants per la Festa Major de Castellterçol, així com també participar en cercaviles organitzades per altres municipis que després puguin tornar aquesta visita, així com també fomentar qualsevol altra activitat relacionada amb el món geganter.

Des del 1980 fins l’actualitat els nostres gegants i nans han ballat per centenars de pobles i ciutats del nostre país i també a l’estranger com Caravaca de la Cruz (Murcia), Haro (Logroño), Saumur (França), Maó (Menorca) Vilafranca del Conflent (França) o Faedis (Itàlia) municipi agermanat amb Castellterçol.

Destacar que la colla gegantera a organitzat de diversos esdeveniments com va ser la celebració dels 40 anys l’any 1994 que va comptar amb una exposició anomenada “Els nostres gegants” i una cercavila amb un gran nombre de colles convidades.

L’any 1997 per primera vegada la Griselda i el Tallaferro es van despertar una nit de Festa Major per fer la cercavila més esbojarrada, una cercavila en que els gegants corren pels carrers de Castellterçol estirats, del dret, del rebés i de totes les formes imaginables. Naturalment l’endemà, un cop els gegants ja estaven més calmats, diversos vilatans ho van criticar. Amb els anys s’ha consolidat la corredissa dels gegants fins que a dia d’avui és una de les activitats més esperades de la Festa Major, que ja compta amb més de 20 anys d’història.

La primavera de l’any 1998 la colla gegantera va organitzar la VII Trobada del Vallès el dia 23 i 24 de maig, tot estrenant els domassos amb el dibuix de gegants que encara a dia d’avui omplen els carrers els dies de festa grossa. El dissabte al matí es va fer una pintada de murals i xocolatada i la passejada del carro del fato pels carrers del poble, a la tarda, es va fer la cercavila amb les colles que havien organitzat anteriorment la comarcal, el traspàs de banda entre la geganta de Mollet, la Marinette i la nostra geganta, la Griselda. Posteriorment va tenir lloc la presentació del llibre: “Gegants del Vallès Oriental” i un ball popular. L’endemà, el diumenge, es va fer la plantada i cercavila pels carrers de Castellterçol i una ballada final amb guerra de confeti.

L’any 1999 l’ONCE va demanar a la colla gegantera si volíem col•laborar en l’emissió d’uns cupons amb fotografies de gegants, els gegants de Castellterçol es van emetre el dia 31 d’agost.
L’any 2001 es va decidir traslladar la trobada, que es feia fins llavors els dissabte de Festa Major, per passar-la al mes de juliol. El mateix any la colla gegantera va estrenar el nou vestuari de colla amb la camissa blanca amb el brodat dels gegants, pantaló blau i faixa de or vell.

L’any 2004 en motiu del cinquantè aniversari dels gegants, el dia 17 de juliol es van presentar les rèpliques dels gegants que varen anar a càrrec del Taller Drac Petit de Terrassa, el dia de la festa en els actes de cloenda es va ballar la sardana Els gegants de Castellterçol amb els quatre gegants i els sis nans i posteriorment un fi de festa amb 50 globus i confeti per tothom amb una ballada amb totes les colles convidades. Els gegants originals es reserven fins a l’actualitat la seva sortida els dies de Festa Major.
També en motiu de la celebració dels 50 anys, es va organitzar una caminada amb els nous gegants fins a la basílica de Montserrat, la qual va durar dos dies i es va arribar amb l’esforç de la colla i una multitud de col•laboradors. En el monestir, varem participar en l’eucaristia i posteriorment, varem ser rebuts per el pare Abat Josep Maria Soler i Canals, el qual ens va dedicar una part del seu temps, i unes paraules.

L’any 2014 en motiu dels 60 anys, la parella original va tornar a sortir per festa major, després de 8 anys de no fer-ho, degut del mal estat del vestuari, i es va poder realitzar gracies a que es van restaurar els gegants i es van renovar el vestuari, fent una copia idèntica als originals i recuperant elements ornamentals.
L’any 2016 es va celebrar els 20 anys de corredissa nocturna, que de forma extraordinària els gegants originals 13 anys després van tornar a sortir per fer el darrer carrer de la corredissa i un final de festa la corredissa tot ballant conjuntament amb la rèplica, va ser la primera vegada que es van veure les dues parelles corrent conjuntament durant els gegants de nit.

L’any 2018 els gegants originals van sortir de Castellterçol, fet excepcional, per participar a la nit del BellugArt al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que consistia en fer prendre vida diferents gegants estretament lligats amb l’art català, en el nostre cas amb l’art romànic.

ELS GEGANTS I NANS DE CASTELLTERÇOL

L’any 1954 uns Castellterçolencs amants de les tradicions culturals manifestaven el desig que la nostra vila tingués un gegants propis. A la Processó de Sant Víctor, que en aquells anys era ben arrelada al nostre municipi, es nomenava un banderer i dos cordonistes d’un any per l’altre. Diuen que els escollits per aquest afer eren persones que havien ajudat d’una manera o altra el poble. El Sr. Marià Closa i Mainou, que havia costejat el rellotge del campanar, fou l’escollit per ser el banderer de l’any. Ell, agraït, va voler correspondre amb una important donació i decidiren destinar aquest import a costejar uns gegants. Ara bé, pels capgrossos hi contribuïren també els Srs. Lluís Casacuberta i Josep Lluch.

Per aquest motiu el Sr. Joan Sagalés juntament amb els Srs. Ramon Espelt i Prudenci Ribó – Alcalde d’aquella època- iniciaren els tràmits pertinents per a la seva construcció. El més habitual hagués estat encarregar l’obra a un taller especialitzat, però no volien uns gegants comuns, que guardessin similitud amb altres d’alguna població, sinó que havien de ser uns gegants que representessin fidelment el poble.

El Sr. Sagalés es dirigí al Sr. Alexandre Cirici Pellicer amb qui mantenia una bona relació, ja que ambdós eren membres de la junta de l’Esbart Verdaguer i qui en alguna ocasió havia manifestat les seves ganes de construir uns gegants, un cop se li va proposar la comanda, engrescat es va posar a treballar.

La proximitat de Castellterçol amb el monestir de Santa Maria de l’Estany va contribuir a concebre algunes idees bàsiques. Calia que les figures tinguessin un caràcter romànic, representessin símbols populars i que fossin unes peces úniques del nostre país.
És evident que l’alçaria i sobretot l’estretor, trets rellevants d’aquests gegants, s’havien d’ajustar a les peculiaritats de Castellterçol. Primets per poder passar entre els carrerons i discrets pel que fa a l’alçada per evitar el contacte amb els fils del corrent.

Un cop dissenyada la parella, l’artista i antropòleg Sr. Rius Serra féu els caps escultòrics. El Sr. Cirici, que en aquell moment treballava a la Casa Zen de Barcelona, s’encarregà de la resta. El material dels caps i de les mans és de pasta de paper i l’estructura és de vímet que encara avui conserven i que segons la colla gegantera els permet un ball més airós.

Un comentarista de l’època digué que aquests gegants “són peces d’una categoria artística i d’una gràcia popular singularíssimes”. I segons el díptic editat en motiu de la diada, escrit pel mateix Sandre – nom que és conegut com a Sr. Cirici-, “aquests personatges representen l’època en què el nostre país va ésser fundat. En ells es veu la personificació de la Força i de la Gràcia. La Força duu els colors del paisatge de la terra, els seus atributs són l’espasa i la llei, significant que només en la llei ha de descansar la força. La Gràcia es vesteix dels colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i de la lluna. Duu l’almorratxa perquè la Gràcia és allò que perfuma la vida”.

Els noms atribuïts a la parella són fruit de diverses converses entre el coreògraf Manuel Cubeles, que aleshores assessorava l’Esbart Rosa d’Abril de Castellterçol, i d’altres membres de l’Agrupació Folklòrica Parroquial. Inspirant-se en el poema Canigó de Jacint Verdaguer, determinaren anomenar-los Griselda i Tallaferro.

Respecte els capgrossos el mateix comentarista afegeix: “Els Nans, de faiçó irònica i grotesca ens representen a nosaltres, la gent que vivim sobre aquest país, amb les nostres qualitats i els nostres defectes. Per concebre’ls s’ha partit de la base de considerar els tipus psicològics fonamentals: els ètics o gent per a la qual allò que domina és l’acció; els estètics, que obeeixen a la sensibilitat; i els dialèctics, que responen al pensament. De cada un dels tres tipus hi ha el bo i el dolent. Dels ètics: l’Enamorat i el Colèric; dels estètics: el poeta i el concupiscent; i dels dialèctics: el savi i el sofista”.

Per la construcció d’alguns capgrossos el Sr. Cirici es basà en personatges reals. Per al Poeta amb el Sr. Jaume Picas; per al Sofista amb el Sr. Miquel Unamuno; i per el Savi amb el Sr. Eugeni d’Ors. No sentia gaire simpatia per aquests dos últims i per això va caracteritzar el savi amb un color verd pujat i el sofista amb un cap de mussol. Els altres nans no representen cap personatge en concret.

Els gegants i nans foren estrenats el 28 d’agost de 1954 i, aprofitant aquesta ocasió, es va demanar al mestre Joaquim Serra, que residia convalescent a la nostra vila, la composició de la sardana “Els gegants de Castellterçol” la va dedicar al Sr. Marià Closa i va ser ballada per tots els assistents a la plaça de Prat de la Riba.