L’Esbart Dansaire Rapitenc i la Jota Rapitenca actualment, el grup de gegants de la Ràpita es troba vinculat a una entitat de la ciutat: l’Esbart Dansaire Rapitenc.

Aquesta entitat té com a finalitat la de propagar per allà on va el món folklòric de les Terres de l’Ebre, mitjançant el grup de dansa i els gegants. L’Esbart Dansaire Rapitenc nasqué fa quaranta-un anys per la constància i esforços de les mestresses de casa, entitat reconeguda a la població. L’Esbart es va formar per interès de revifar tota la tradició perduda de les nostres contrades: Les Terres de l’Ebre. El seu ball, la jota, reflecteix el sentiment dels nostres avantpassats; la pagesia i els arrossars es posen de manifest amb el puntejar de la dansa, la qual es va desenvolupant al ritme musical de les notes de la seva rondalla. La lletra de les rondalles que es va cantant sol ser senzilla i popular, destacant la improvisació del cantador moment rera moment i lletra rera lletra, fet que li dona més qualitat i interès. No hem de deixar de banda les nostres arrels marineres, ja que han estat aquests els pescadors, qui han anat creant i fent poble juntament amb el sector social abans esmentat. Per això, l’Esbart ha volgut dansar a les notes de l’havanera. Actualment, el grup compta amb la participació d’unes cent-cinquanta persones entre xiquets i joves, amb la col·laboració de la Rondalla. Al parlar de l’Esbart Dansaire Rapitenc, hem de parlar, obligatòriament, de la nostra benvolguda Tia Susana. Aquesta senyora fou la que ressorgir amb l’entitat aquesta dansa en els cors dels joves dansaires de la Ràpita.

El grup de dansa de la ciutat, ja des dels seus inicis, han anat participant en diferents festivals folklòrics d’arreu de l’Estat Espanyol, concretament a La Corunya, Valladolid, Guipúscoa, Navarra, La Rioja, Saragossa, Madrid, Castelló, València, Múrcia, Sevilla i Barcelona, a més de participar en diferents actes festius de tota la nostra província tarragonina, i molt especialment per les Terres de l’Ebre. A l’estranger, també ha representat a Espanya en les Festivals Folklòrics de St Jean de la Ruelle i Brives Charensac ( França ) i Ülm ( Alemanya ).

ELS GEGANTS, GEGANTONS I ELS CAPGROSSOS:

Els grup de gegants de la Ciutat de la Ràpita el formen:
Dos pagesos: Jaume & Ràpita Jaume, respon al nom del patró de la Reial Ciutat, i Ràpita no cal dir-ho, correspon al nom de la Ciutat.

Dos mariners: Pere & Carme Pere i Carme representen als mariners del poble.
Escriptor: Sebastià Juan i Arbó Personatge molt significatiu i conegut rapitenc, qui va portar i donar a conèixer el nom de La Ràpita a tots els indrets a on va estar.

Jaume & Ràpita foren els primers a néixer l’any 1988
Els caps de cartró-pedra són de l’artista valencià José Pascual Ibáñez, l’estructura és del Rapitenc Javier Cervera, i els vestits foren dirigits per Pepita Noll. Van ser apadrinats pels Gegants de Montbrió del Camp, el 24 de Juliol de 1.988

Quatre anys desprès, al 1.992, apareixen Pere & Carme. Al igual que Jaume & Ràpita, foren creats pels mateixos artistes. Els seus padrins son els Gegants de Santa Bàrbara, Gregori & Bàrbara. Representen a tots aquells pescadors de la vila que surten cada dia per portar el peix a la llotja. La roba que porten reflecteix la clàssica roba marinera dels pescadors.

Tots quatre gegants medeixen sobre els 3.60 metres i venen a pesar uns 50kg.

Va ser el 2011, que va sorgir la idea de fer un nou gegant amb la figura d’un personatge molt significatiu i conegut rapitenc, aquest personatge il·lustre no podia ser d’altre que Sebastià Juan i Arbó. Gran escriptor, amant del seu poble i tot i que el seu talent el va portar a estar, viure i relacionarse amb molta gent fora de La Ràpita, el seu poble sempre el va portar al cor i al cap. Només cal llegir moltes de les seves obres sobre el Delta i sobre les terres de cultius i arrossars de La Ràpita. Mitjançant una subvenció de la Diputació de Tarragona, al Taller-Escola d’Escultura de la mateixa Diputació a Tortosa, es va fer l’estructura de fusta, la cara, les mans, el llibre i la seva pipa de cartó-pedra.

Té una alçada de 3.90mts i uns pes de 60Kg.

ELS GEGANTONS:

SUSSANA: La geganta Sussana fou creada a partir de l’emoció d’ un nen apassionat dels gegants. Representa a la Tia Susana, abans mencionada, fou creada l’ any 2015 a Sant Carles de la Ràpita per Marc Navarro Garcia i el seu pare Marcos Navarro Martínez. Sussana pesa 9 kg i medeix 2,50 metres, es va estrenar a la trobada de l’ any 2017.

RAPITÍN: va néixer els Nadals del 2018 de la il·lusió de feia uns quants anys d’un xiquet de 5 anys que es diu Joan Callao Rodríguez, els Reis Mags van conèixer uns artistes geganters de Vic, Gabins, i allí es va crear a la menuda RapitÍn, i la van portar d’orient, al nostre poble.
Medeix 1.74 i pesa 7k.

JAUMET: va néixer al Maig del 2019, per la il·lusió d’un nen de quatre anys enamorat dels gegants, Eloi Morillas Farlete. Com ja existia Rapitin, ell volia que hi hagués un Jaumet, i que la falda voltés molt, i així va ser. Es va construir amb cartró-pedra pel mateix artesà geganter que va crear a Rapitin, Gabins, de Vic, i l’estructura és d’al·lumini.
Medeix: 1.98 i pesa 8.

PERET: va néixer al Setembre del 2020, per la il·lusió de Pau Fabra Nuñez, el seu geganter de 6 anys, seguint la tradició del seu pare geganter, van decidir fer a Peret i així completar la parella de gegantons mariners. Peret està fet per Ximo Foix, de Benicarló, diferent dels altres gegantons, està creat amb impressora 3D i els acabats son manuals.
Pesa uns 10k, i medeix 1.65mts.

CARMETA: va néixer al Gener del 2020, per la il·lusió de Miquel Zaragoza Fàbregas, el seu geganter en aquell moment de cinc anys i enamorat dels gegants. Carmeta esta feta de cartró-pedra i amb l’estructura de fusta, per l’artesà Joan Iniesta Llop del Calaix de Sastre de Tortosa.
Pesa uns 5 kg, i medeix 1.55mt.

LA MÚSICA:

La dolçaina és un instrument tradicional de la part de València, la proximitat amb la província de Castelló ha fet que pobles com Amposta, Santa Bàrbara o La Ràpita adeqüessin la música dels gegants a aquest instrument, a diferència dels pobles de la muntanya de l’interior on es té com a instrument arrelats als gegants, la gralla. El grup de dolçainers i tabalers de la Ràpita, es va formar quan van aparèixer els gegants Jaume & Ràpita. Amb ells, es va fer necessària la formació d’un grup musical que els acompanyés arreu on anessin. I Així ha continuat fins a dia d’avui, en el que el grup es troba format per set dolçainers, quatre tabalers i dos bombos, dirigit per Paco Reverté Ferré, natural de la Ràpita.