LOCALITZACIÓ, COMUNICACIÓ I ETIMOLOGIA

Balsareny és un poble d’uns 3.100 habitants situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages. Delimita amb el municipi de Navàs (al nord), amb Sallent (al sud), amb Gaià (a l’est) i amb Castellnou de Bages (a l’ oest).

El terme disposa d’una molt bona comunicació per carretera: el travessen l’Eix del Llobregat (E-9, c-16) i la carretera BP-4313, que uneix Balsareny amb les localitats de Súria i Avinyó.

Tant el castell, origen del poble, com aquest mateix, són situats a la vora d’una balcera afaiçonada pel Llobregat, en terrenys sorrencs, característics dels plans fluvials que completen el conjunt central del terme.

L’etimologia del topònim Balsareny sembla que cal cercar-la en la juxtaposició dels mots balç i areny. El primer document històric al·lusiu a aquest indret, datat l’any 951, l’anomena Balceringia; en un altre document del mateix any es parla de Balzarenensi, i en documents dels anys 966 i següents se l’anomena Balzarenne, Balciaregno, Balceren, Balciaren i altres variants que provenen de l’etimologia esmentada.

CREACIÓ DEL NUCLI: HISTÒRIA, LLINATGES I PERSONES IL·LUSTRES

A l’ombra del castell altívol i per a estatge dels seus vassalls, va formar-se el poble de Balsareny arran d’un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal
.
Des del segle x, el terme de Balsareny era format per masos dispersos: el mas Martí i els masos Serra de la Plaça, Candàliga, Fucimanya, Ferrans, Puigdorca, Solà d’Aladernet, Collell, Mastosquer, la Rabeia i d’altres. Un reduït nucli urbà es va constituir al segle xi, en una sagrera al voltant de l’església de Santa Maria de Balsareny (actual carrer del Trull). A finals del segle xvi, el baró Ferran Oliver va vendre terrenys i va permetre edificar-hi cases; així van néixer els primers carrers: Vell (avui Àngel Guimerà), Nou (Sant Domènec) i el de la Creu. El poble estava murallat i foramurs, al segle xviii es van constituir els ravals de Manresa (avui carrer Sant Marc) i de Berga (carrer del Castell).

La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l’onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714. Durant la Guerra del Francès, Balsareny va aportar combatents a la Batalla del Bruc.

En la Primera Guerra Carlina, l’any 1838, el Comte d’Espanya va assetjar Balsareny des del serrat del Maurici; després d’una aferrissada defensa, els balsarenyencs van rebre l’ajut del general Carbó, que va fer fora els carlins.

Al segle xix es va urbanitzar la carretera de Berga i la carretera de Manresa, juntament amb la baixada del Torrent.

L’edifici més notable del poble antic és l’església parroquial de Santa Maria, documentada del segle xi. El temple actual és una ampliació, feta entre els segles xvi i xvii, d’una construcció tardoromànica.

La gran plaça del davant fa memòria d’un rector benemèrit, Roc García de la Enzina  (qui regentà la parròquia durant vint-i-cinc anys), que projectà i dugué a terme l’obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d’abril de 1797. Al costat dret de l’església es troba l’edifici de la institució benèfica Casal Verge de Montserrat, de fundació particular.

Dessota mateix del Castell de Balsareny, a peu de la balcera del seu costat llevantí, hi ha la resclosa que pren l’aigua del Llobregat mitjançant la sèquia (síquia, per als balsarenyencs) per conduir-la fins a Manresa.

El llinatge dels Balsareny, senyors del castell d’aquest nom, és conegut de la fi de segle x ençà. A la primeria de la centúria següent, té un especial relleu amb la persona de Guifré de Balsareny –casat amb Emma Ingilberga de Besora—, pare del bisbe de Vic, Guillem de Balsareny.  El bisbe Guillem (que l’any 1046 succeí en la seu vigatana l’abat Oliba), heretà del seu germà Bernat Guifre el castell de Balsareny.

El 1281, Mateu de Balsareny o de Vilallonga vengué la senyoria del castell a Ramon de Peguera, majordom reial en temps de Pere III el Cerimoniós.

Al segle xv, Pere Miquel de Peguera va formar part de l’estat major del comte Hug Roger III de Pallars, combatent contra el rei Joan II el Sense Fe, en la guerra civil catalana del segle xv. Dels Peguera, el castell passà als Oliver i, a través d’enllaços matrimonials, a la família dels Alòs-Martín, de la casa marquesal d’Alòs i de Llió, actuals barons de Balsareny.

Un fill il·lustre del poble i del castell de Balsareny fou el jesuïta i escriptor Pròsper Martí i Descatllar (nat a Balsareny el 1716 i mort exiliat a Ferrara –Itàlia– el 1799). Un altre n’és el bisbe Pere Casaldàliga (1928-2020), bisbe de São Félix do Araguaia i candidat al Premi Nobel de la Pau. Posteriorment, el desembre de l’any 2011, l’Ajuntament nomenà com a fill adoptiu del municipi mossèn Joan Bajona i Pintó,  rector de Balsareny, on va exercir el sacerdoci durant més de dues dècades, destacat per la seva vinculació, aportació i entrega al poble, a les entitats i a la seva gent.

ECONOMIA

Una activitat econòmica important de la localitat és l’explotació de clorur de potassi, que va començar el 1945. El subsòl és ric en sals potàssiques (silvina i carnal·lita). Tot i que la descoberta d’aquests jaciments data de quasi cent anys enrere, la seva explotació no va iniciar-se pròpiament fins als anys de la postguerra civil. El sector tèxtil, que va ser durant molt de temps la primera activitat econòmica, s’ha reduït notablement, mentre que ha augmentat la producció industrial.

L’agricultura és poc rellevant i en la ramaderia destaca especialment el sector porcí. Cereals i vinyes ocupen els conreus de secà, aproximadament una sisena part del territori; els petits horts familiars sumen només deu hectàrees. La resta és bosc de pi blanc i pastures.

CULTURA: FESTES I TRADICIONS

Balsareny és reconegut a tot el territori especialment per la seva Festa dels Traginers, que la població cada any acull el diumenge abans de Carnestoltes, i que enguany arribarà a la 80ª edició. La festa homenatja l’antic gremi dels traginers. Hereva de les celebracions dedicades a Sant Antoni i vinculada a les tradicionals benediccions d’animals, per bé que amb unes característiques pròpies i diferenciades dels típics Tres Tombs, ha estat declarada: Festa d’Interès Turístic pel govern espanyol el 1970, Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1999 i  des del 2010 també forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

La Festa Major del poble es celebra al voltant del 25 d’abril, diada de Sant Marc (patró de Balsareny). Aquest dia està marcat per la mostra de balls tradicionals balsarenyencs a la plaça de l’Ajuntament, on es poden veure dansar: els Bastoners, el particular Ball de la Faixa, l’esbart Dansaires dels Pastorets de Balsareny i les dues colles geganteres del municipi: amb els gegants Marc i Maria (portats pels Geganters i Grallers de Balsareny); i en Bernat de Peguera, la Blanca de Bell-lloc, en Joan i la Mariona (portats pels Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen).

Anualment la jornada desperta l’interès dels vilatans, que omplen de gom a gom la plaça per gaudir de la riquesa cultural del municipi.

Al llarg de l’any el poble acull d’altres festivitats, com ara la Setmana de la Joventut, a principis de setembre, o la Festa de la Gent Gran, a l’octubre. Al mateix temps, les diferents entitats organitzen esdeveniments diversos al llarg de l’any: caminades populars, la Shopping night, la Fira d’Artesans o la Fira de Nadal, la bianual Fira d’Entitats, les conegudes representacions dels Pastorets de Balsareny o el tradicional Concert de Sant Esteve promogut per la Coral Sant Esteve de Balsareny, entre altres.