HISTÒRIA I ORÍGENS

La Colla de Geganters, Grallers i Tabalers de Balsareny – Els K + Sonen és una entitat relativament jove. Podem dir que, en els seus inicis, va néixer com a grup musical, amb gent que tenia inquietuds per la música, especialment per la gralla i la percussió. L’activitat musical del grup comença aproximadament a la segona meitat de l’any 2011, gràcies a l’ajuda dels grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participen en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny.

A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Ben aviat, tenint en compte que, a part pròpiament del grup musical, també hi havia portadors amb ganes de potenciar una major activitat de l’entitat, el grup es va anar engrescant per tirar endavant el projecte d’una nova colla gegantera, de tal manera que a finals de l’any 2012 aquesta es creava oficialment i a l’any 2013 ja se celebrava la primera trobada de gegants. La colla ha seguit mantenint el nom referencial d’aquell pioner grup musical “Els K + Sonen”. Durant aquells inicis els músics van seguir potenciant i adquirint tècnica musical, assistint a diverses sessions d’un curs de percussió de l’Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Paral·lelament, a Balsareny la colla va començar a portar els gegantons del municipi, recentment estrenats: en Joan i la Mariona.

L’entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d’una setantena de membres. Amb perseverança i esforç els reptes del grup van anar prenent forma, un dels principals d’aquesta primera dècada va ser la construcció dels dos gegants propis de l’entitat: en primer lloc incorporant la geganta Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l’any 2014 durant la II trobada gegantera, i en la VII edició, en la qual es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va complementar la parella estrenant el gegant Bernat de Peguera.

El principal objectiu de l’entitat és fer poble, any rere any sense interrupció s’ha celebrat la trobada gegantera, que enguany arriba a l’ XI edició.  Aquestes edicions han acollit de mitjana entre una dotzena i una quinzena de colles en cada una. Inclús durant la pandèmia la colla es va anar reinventant per tal de no perdre la seva activitat. Nosaltres portem el nom del nostre poble pertot arreu i a la vegada gent d’altres pobles coneixen Balsareny, i tot i que hi ha algunes colles que hi són presents quasi cada any, també moltes d’altres de la més diversa geografia catalana han conegut Balsareny acompanyant-nos amb els seus gegants.

Al llarg d’aquests onze anys hem visitat una vuitantena de municipis de tot Catalunya, trepitjant totes quatre províncies. També hem travessat fronteres, participant a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra). També hem participat en diverses festes de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, concretament a les ciutats geganteres de Calella (2013) i Terrassa (2015); i a les fires del món geganter de Puigcerdà (2015) i Tordera (2022). Des del 2013 també s’ha participat sense excepció a totes les trobades comarcals de la vocalia Bages-Berguedà.

Al 2019, de la mà de la Televisió del Berguedà, vam enregistrar un magazine al Santuari de Queralt, balcó de Catalunya, donant a conèixer la tradició gegantera i les nostres figures a tota la Catalunya central.

Al mateix temps, procurem participar a totes les activitats municipals, ja siguin promogudes pel mateix Ajuntament en festes locals, com ara: la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l’entrega de capons al castell; i també al mateix temps col·laborar amb d’altres entitats del poble, participant a: la Festa dels Traginers, al Cross del Traginer, a la Cavalcada de Reis i en alguna ocasió a la trobada de les Puntaires, entre altres.

ELS GEGANTONS: JOAN I MARIONA

A finals de l’any 2010, un grup de joves, alguns dels quals encara segueixen sent portadors de la colla, presentaven un projecte a l’Ajuntament per tirar endavant la construcció d’una parella de gegantons a la localitat. Aquesta finalment va ser acceptada per l’equip de govern del moment i es va encarregar la seva construcció a l’artista Antoni Mujal de Cardona i el seu equip. L’estrena es va assenyalar per a la següent Festa Major del municipi, és a dir, per l’abril de 2011.

El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou una persona polifacètica molt estimada per tots els balsarenyencs i balsarenyenques; la seva dedicació i entrega en diverses entitats del poble el convertiren en una ànima única, destacada i admirada.

Per una banda, fou el fundador de la Coral Sant Esteve, fa seixanta anys, i també el seu director durant més de mig segle; a més, creà la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. Observem la seva afició musical en la figura amb la particel·la de trombó que porta a la seva mà esquerra i que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys.

Per l’altra, destacaríem el seu talent en la construcció dels mosaics. El seu art ha quedat enregistrat en diversos racons del municipi, com per exemple: la façana del local parroquial, la font dels Enamorats, la creu del carrer del Castell… i és per aquest motiu que ell mateix demanà a l’alcalde d’aquell mandat, Jaume Rabeya, que a la seva mà dreta hi pogués lluir una paleta.

Però la seva activitat no acaba aquí; també era pessebrista, fotògraf, amant del futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny, entre d’altres. A dia d’avui, l’escola de música i teatre municipal porta el seu nom.

L’atenció i caracterització de la figura feta pel mestre Mujal i les seves modistes va ser realment molt aconseguida. La boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix “puro” (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l’elaboració del rostre idèntic del gegantó que va captivar a tot el poble al ser descobert.

Fou apadrinat per la Tia Sala i l’Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l’any 2011, que degut a la pluja es celebrà al poliesportiu municipal amb una gran afluència de públic.

La gegantona és la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny, i el seu rostre és anònim. Representa una noia jove, dolça i agradable, que retrata  la immensa majoria de balsarenyenques durant el segle passat, que des de ben joves començaven a treballar de valent a les nombroses fàbriques tèxtils que tenia la població i que vorejaven el riu Llobregat.  Es guarneix amb la indumentària d’un dia de treball normal i corrent, amb la bata blavosa característica que les modistes varen dissenyar partint d’unes fotografies molt antigues de l’arxiu municipal.

Fou apadrinada per l’Isarn i l’Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Cal destacar la curiositat que, coincidint l’estrena amb el dia de Pasqua, els padrins van obsequiar la fillola amb una mona que tenia un ou de xocolata gegant.

Els gegantons fan 2’70 m d’alçada cada un i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). L’any 2021, amb motiu del seu desè aniversari van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva i la balsarenyenca Imma Navarro en va renovar el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia, la colla va organitzar una exposició – espectacle de gegantons simbòlics d’arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d’una setmana una cinquantena de figures d’aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones, així com dels nens i nenes de l’Escola Guillem de Balsareny. Més informació d’aquest acte característic al següent link: http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html

ELS GEGANTS: BLANCA DE BELL-LLOC I BERNAT DE PEGUERA

Al moment de construir la parella de gegants de l’entitat, costejada per la pròpia colla mitjançant tot tipus d’iniciatives de marxandatge i d’altres propostes benèfiques, es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi, i la seva història. La parella també va ser encarregada a l’escultor cardoní Antoni Mujal.

Finalment els personatges escollits varen ser els següents: Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. Ella era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i Gaia de Santa Eugènia. Fou, també, senyora de Santa Coloma de Vinyoles (a Centelles, Osona); ell era fill de Guillem de Peguera i Blanca. També fou senyor de Peguera (al Berguedà) i d’Olost (a Osona). Van contreure matrimoni. Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc foren els pares de Ramon II de Peguera. Aquest darrer va ser qui realment comprà el feu (la baronia) de Balsareny, l’any 1351. Sota la seva baronia es va construir, el 1339, la resclosa de la Séquia de Manresa al peu del castell de Balsareny, que encara a dia d’avui abasteix d’aigua la ciutat de Manresa. L’any 1359 és també qui va reformar el castell, amb permís del rei Pere III, i li va donar l’aspecte gòtic actual.

La singularitat de les figures i el vincle amb Balsareny segueix amb els seus complements i simbolismes.

La Blanca llueix un vestit que combina el blanc i el marró, en el qual es poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap dibuixa la silueta dels merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta també al·ludeix a la Mare de Déu de la capella del castell, coneguda pels balsarenyencs com la “Verge blanca”, perquè és una talla feta en marbre completament blanc. La geganta fa 3,55 m d’alçada i té un pes de 41 kg.

El Bernat, estrenat casualment el mateix dia de Sant Bernat, va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg.

La Blanca va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. Els padrins del Bernat foren en Víctor i na Maria, gegants vells de la vila d’Artés.